POEMA

Extractes de regalèssia.

De cop em sento perduda
Entre fragors i foscos
D’un passat no gaire llunya
D’una memòria que no es la meva.

Veig esfilagar-se el temps
La crònica anunciada
De la fi de Mequinensa
Tot travessant el seus carrers i carrerons
Empulsits per aquella pell d’ombra
On els dies transcorren
Amb una pau trémola
Que envaeix tot el que toca.

Les primeres vermellors de l’alba,
El llaüts amarrats als molls silenciosos
Els retrats de familia,
Les tertúlias del café del Moll
Udolàn en mi
Fent-me passadisos
Movent-me sortosament
Descompassant-me amb la seva ràfega.

Així doncs, sense adornar-me
Del què ni del com
Un tel aquest cop invissible
M’envolta sinuosament
En una aquiescència il·limitada
Que m’empeny corrent avall
Per la Ribera del Segre
A la descoberta d’una historia
Que batega entre fragors i foscos
D’un temps passat
D’una memòria que no es la meva.