viernes, 22 de febrero de 2008

III Part del llibre "CENDRE DE CALENDARI"

Del II capitol de Cendre de Calendari.

LES ACABALLES.

Anaven per terres aspres
deixant enrere la cremor de la fugida
mentre el sol dominant
inflamava records
que barboteixaven indefallibles.

Els camins
s'anaven fent cotidians
i el batec del seus cors
cap a la vila
ressonava entre els turons,
posseits per una calitja
germinada de tristor.

Les rodamentes dels vehicles
a prou fet enmudeixen les penes,
alleugerides per la tornada.
Es claven punets
com la terra ferma
com las oliveras i les figueres
vora el Cinca i el Segre.

Tot s’estabella
contra la quietud terbolà
de la dictadura.
La gent muda calladament
un aire irrespirable,
un desti negre
un infern de lignit.

viernes, 25 de enero de 2008

COMENTARI del amor del Nelson per la Júlia.



És un text breu però ple de matisos, com diu la M.Dolors Vinyoles ( la nostra professora), i que ara m'agradaria comentar.
Per qui no vagi a les nostres classes, us diré que el text al que ens referim, es el següent:

Referint-se a la Júlia Quintana:
Mai no s'havia trencat el fil misteriós que l'unia a la dona. Enmig dels tràngols més durs, era ella qui realment l'havia sostingut fins i tot sense dir-li res, com el dia que ell va desembarcar del llaüt miravetà després de la bogeria de la mort de la filla i va trobar la Júlia al moll. Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores:hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentir que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adona que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb el ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vida desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure.

Comentari:

No és un fet puntual que el Jesús Moncada s'expresi de forma tan poc convencional, amb un punt d'acidesa si cal, i entrant suaument amb les descripcions però al mateix temps en tal realisme que sembla fins i tot que coneixem els seus personatges i les seves vides com si fossin gent a la que veiessim cada dia.
Aqui en el text que ens ocupa, el escriptor fa un retrat tan clar i contundent dels sentiments del Nelson, que de tan forts que son traspasan visceralment al lector com si d'un tallant es tractés.

Home de poques paraules ( El Nelson), silenciòs i amollat per uns fets que l'entristeixen, s'estavella contra ell mateix al adornar-se'n que sense la Júlia el món deixava de tenir sentit, perquè l'esencia d'aquella dona l'havia portat a sobreviure, a recorrer el riu i a ser un home fort fins aleshores.
Es com si de un sol glop es beves tota l'aigüa dels molls, despertant-li la febre i la bogeria d'una inconsciència dormida que la portat a cada pas a trobar-se amb ella.

El escriptor entenedor de la importancia de la posada en escene (del lloc ons els seus propis personatges s'encarregan de fer-lo arribar) , i jugant amb aquella subtilessa que el caracteritza gosa, posant al limit al lector, en aquesta aposta dels sentiments que com una espiral que t'envolta, no et deixa indiferent.

Breus i encisadoras, aquestes lineas recullan com un abraç , l'expressió més palpitadora de l'amor sense embussos del Nelson i la Júlia.








martes, 22 de enero de 2008


Segona part: L'Illa dels tretze sants. Capitol III


Possibilitat de recorra el temps condicional.
Records del Nelson i la Carmela que es creuen fent un recurs temporal molt curiòs.


Expossició dels meus propis records a las possibilitats d'un futur hipòtetic.


Septembre de 2003.


Si l'alenada de memòria amarga l'hagués envoltat, si li hagués fet reviure el moment d'aquelles hores abans de plegar del treball per anar a retrobar-se amb ell, s'havessin fos els minuts en un goteix lent e imperceptible, quasi bé aturant-se, on el món i tot el que l'envoltava hauria de convertir-se amb un teló gentanti i obscur com la seva por.


Tota ella es mouria a partir d'aquell precis instant de la trucada, com ànima amb pena per tota la ciutat. Ja rés la faria retornar al món dels vius.

lunes, 31 de diciembre de 2007

A PROPÒSIT DE L'ESCRIT FET PER MADAMFRANSÚA (FRANCINA GILI)


He llegit el text que la Francina dedica al Jesús Moncada i a la seva germana.
Es un text que he assaborit amb molt de gust, tant per l’explicació que fa del Jesús, de l’obra, i de tot el seu voltant, com per la forma.
Realment “chapeau” perquè no solament estic gaudint de l’obra d’un escriptor profund i conmovedor, sinò també de la companyia de tots els qui feu que aquest bloc sigui quelcom més que una classe per aprendre.

Fins ara, no havia plantejat mai la relació de l’autor i de la seva obra d’una manera tan estreta com ho hi fet amb el Jesús, tot i que sempre he sentit una admiració molt especial per alguns escriptors que he tingut el plaer de llegir.

Per una part, m’ha permes coneixa un tram de l’historia recent a galop per terres aragoneses de parla catalana.
Per altre tot el ventall de paraules que donen vida propia aquest llibre, i que son per mi una de les troballas més significatives.
A cada dues passes, soc capaç de trobar una paraula nova, enriquidora i que en fa sentir petita i somrient a la vegada.
No, no és que m’ha mofi. Tot ben al contrari.
Somric perquè em sentò fen una descoberta.
Es com si anès pel camp a la tardor.
Passats uns dies de les primeres pluges. Quan sorten el bolets.
I tu replegant-los tots.
¡Omplin la cistella amb aquella il·lussió!.
Bé soc conscient qué de totes les paraules, nomès unes poquetes quedaran a la meva memoria, però la troballa no sols es limita a uns quants bolets comèstibles o verínosos.

Crec que no avanço en el llibre, per l’efecte de estar sempre consulten en el diccionari.
Al canto de algunes paraules que tinc que buscar, poso el significat, perquè així quan faig la segona lectura ho tinc més per la mà.
És tot un treball de recerca, primer faig una lectura i encerclo tot allò que desconec o em produeix dubtes. Desprès faig la consulta i escric al marge del llibre la paraula i el seu significat.
Aquesta técnica, molt efectiva per cert, que en ve de la lectura d'un llibre d'escola "Pueblos y leyendas" que en porta molt bons records de la meva infantesa.
Des de aquells contes, historiès i llegendes, al vuit anys, em vaig convertir ja aleshores en ciutadàna del món.
Tot i que hom que ha llegit la seva obra, i concretament aquest llibre que és el que ens porta el seu coneixement en és concient de la seva qualitat literaria, vui constatar aquest caràcter tan propi del nostre escriptor, d'una agutdeza tan sublim que fa que cadascun dels seus personatges regnint en el seu paper, en tota mena de detalls descriptius que ens sobten tan per el seu extens vocavulari, com per aquesta portentósa imatginació, que fa que una situació senzilla en converteixi en algu talment ingeniòs.
Aquí l'escriptor, potser sense adonar-se'n de la repercussió que obtindra la seva obra és transforma en un referent més enllà de les modes i els temps.

Encara que ja havia llegit alguns relats en català i premsa, pensó que aquest es el meu primer llibre en català, al menys que jo en sigui conscient i estic molt contenta de que la Dolors així escollit aquest llibre tan prolífer en esdeveniments.
I em sentò doblement contenta per poguer gaudir del llibre des de la vessant de compartir en tots vosaltres totes aquestes experiencias perquè des de les vostres inquietuts, i la vostra vissualització de tot el que succeeix, soc capaç de treure un profit més substanciós de la classe e inclús de la manera d’enfocar alguns aspectes de la vida.
Vui reiterar la meva admiració per el Jesús, per la seva obra, i molt especialment agraïr a la seva germana Mª Rosa la seva presencia, el que ens hagi fet una xarrada tan intensa i emotiva que de ben segur no oblidarem.
A sigut un honor.

Has trasmés en nosaltres un raiget de gotetes de pluja en una tarda qualsevol del mes que conclou l’any.
Es més que aixó...
Una esperança, un incertesa, un desitg, un record que navega en un llaut, tot virant per la cantonada de la nostra vida.
La tarda es fa fosca i ens porta la nit serena gronxant-la en un cordam de bons propòsits.
I veig els estels que ens fan l’ullet.
Guaiteu-los son allà, sobre nostre, fent-nos un somriure.
Que l’any 2008 sigui tan plé de satisfaccions per tots, com la lectura d’aquest Cami de Sirga.
Fins ben aviat classe.

miércoles, 12 de diciembre de 2007

POEMA

Extractes de regalèssia.

De cop em sento perduda
Entre fragors i foscos
D’un passat no gaire llunya
D’una memòria que no es la meva.

Veig esfilagar-se el temps
La crònica anunciada
De la fi de Mequinensa
Tot travessant el seus carrers i carrerons
Empulsits per aquella pell d’ombra
On els dies transcorren
Amb una pau trémola
Que envaeix tot el que toca.

Les primeres vermellors de l’alba,
El llaüts amarrats als molls silenciosos
Els retrats de familia,
Les tertúlias del café del Moll
Udolàn en mi
Fent-me passadisos
Movent-me sortosament
Descompassant-me amb la seva ràfega.

Així doncs, sense adornar-me
Del què ni del com
Un tel aquest cop invissible
M’envolta sinuosament
En una aquiescència il·limitada
Que m’empeny corrent avall
Per la Ribera del Segre
A la descoberta d’una historia
Que batega entre fragors i foscos
D’un temps passat
D’una memòria que no es la meva.

Mequinensa


jueves, 22 de noviembre de 2007

Haikú Carme Roig.

Se'n van les boires
i el fredorós desembre
la pluja arriba.