He llegit el text que la Francina dedica al Jesús Moncada i a la seva germana.
Es un text que he assaborit amb molt de gust, tant per l’explicació que fa del Jesús, de l’obra, i de tot el seu voltant, com per la forma.
Realment “chapeau” perquè no solament estic gaudint de l’obra d’un escriptor profund i conmovedor, sinò també de la companyia de tots els qui feu que aquest bloc sigui quelcom més que una classe per aprendre.
Fins ara, no havia plantejat mai la relació de l’autor i de la seva obra d’una manera tan estreta com ho hi fet amb el Jesús, tot i que sempre he sentit una admiració molt especial per alguns escriptors que he tingut el plaer de llegir.
Per una part, m’ha permes coneixa un tram de l’historia recent a galop per terres aragoneses de parla catalana.
Per altre tot el ventall de paraules que donen vida propia aquest llibre, i que son per mi una de les troballas més significatives.
A cada dues passes, soc capaç de trobar una paraula nova, enriquidora i que en fa sentir petita i somrient a la vegada.
No, no és que m’ha mofi. Tot ben al contrari.
Somric perquè em sentò fen una descoberta.
Es com si anès pel camp a la tardor.
Passats uns dies de les primeres pluges. Quan sorten el bolets.
I tu replegant-los tots.
¡Omplin la cistella amb aquella il·lussió!.
Bé soc conscient qué de totes les paraules, nomès unes poquetes quedaran a la meva memoria, però la troballa no sols es limita a uns quants bolets comèstibles o verínosos.
Crec que no avanço en el llibre, per l’efecte de estar sempre consulten en el diccionari.
Al canto de algunes paraules que tinc que buscar, poso el significat, perquè així quan faig la segona lectura ho tinc més per la mà.
És tot un treball de recerca, primer faig una lectura i encerclo tot allò que desconec o em produeix dubtes. Desprès faig la consulta i escric al marge del llibre la paraula i el seu significat.
Aquesta técnica, molt efectiva per cert, que en ve de la lectura d'un llibre d'escola "Pueblos y leyendas" que en porta molt bons records de la meva infantesa.
Des de aquells contes, historiès i llegendes, al vuit anys, em vaig convertir ja aleshores en ciutadàna del món.
Tot i que hom que ha llegit la seva obra, i concretament aquest llibre que és el que ens porta el seu coneixement en és concient de la seva qualitat literaria, vui constatar aquest caràcter tan propi del nostre escriptor, d'una agutdeza tan sublim que fa que cadascun dels seus personatges regnint en el seu paper, en tota mena de detalls descriptius que ens sobten tan per el seu extens vocavulari, com per aquesta portentósa imatginació, que fa que una situació senzilla en converteixi en algu talment ingeniòs.
Aquí l'escriptor, potser sense adonar-se'n de la repercussió que obtindra la seva obra és transforma en un referent més enllà de les modes i els temps.
Encara que ja havia llegit alguns relats en català i premsa, pensó que aquest es el meu primer llibre en català, al menys que jo en sigui conscient i estic molt contenta de que la Dolors així escollit aquest llibre tan prolífer en esdeveniments.
I em sentò doblement contenta per poguer gaudir del llibre des de la vessant de compartir en tots vosaltres totes aquestes experiencias perquè des de les vostres inquietuts, i la vostra vissualització de tot el que succeeix, soc capaç de treure un profit més substanciós de la classe e inclús de la manera d’enfocar alguns aspectes de la vida.
Vui reiterar la meva admiració per el Jesús, per la seva obra, i molt especialment agraïr a la seva germana Mª Rosa la seva presencia, el que ens hagi fet una xarrada tan intensa i emotiva que de ben segur no oblidarem.
A sigut un honor.
Has trasmés en nosaltres un raiget de gotetes de pluja en una tarda qualsevol del mes que conclou l’any.
Es més que aixó...
Una esperança, un incertesa, un desitg, un record que navega en un llaut, tot virant per la cantonada de la nostra vida.
La tarda es fa fosca i ens porta la nit serena gronxant-la en un cordam de bons propòsits.
I veig els estels que ens fan l’ullet.
Guaiteu-los son allà, sobre nostre, fent-nos un somriure.
Que l’any 2008 sigui tan plé de satisfaccions per tots, com la lectura d’aquest Cami de Sirga.
Fins ben aviat classe.
