LES ACABALLES.
Anaven per terres aspres
deixant enrere la cremor de la fugida
mentre el sol dominant
inflamava records
que barboteixaven indefallibles.
Els camins
s'anaven fent cotidians
i el batec del seus cors
cap a la vila
ressonava entre els turons,
posseits per una calitja
germinada de tristor.
Les rodamentes dels vehicles
a prou fet enmudeixen les penes,
alleugerides per la tornada.
Es claven punets
com la terra ferma
com las oliveras i les figueres
vora el Cinca i el Segre.
Tot s’estabella
contra la quietud terbolà
de la dictadura.
La gent muda calladament
un aire irrespirable,
un desti negre
un infern de lignit.
